Sempre cansat, sempre fastiguejat, sempre rabiós, sempre perdent les hores… i de sobte, un bacon amb formatge com a símbol de la desídia. Però alguna cosa passa, alguna llum, alguna aparició… els minuts no es perden, els minuts sónper aprofitar-los, per viure’ls… Per això: amor al bacon.
Prendre foc a tots els camins. Prendre foc enmig del bar. Succeeix. Conflueixen versos derramats sobre la barra. Una clienta entra per canviar el signe de la tarda al bar. Es desmonta el cambrer. Es desmonta el personatge. I res importa a excepció de les fogueres.
En Víctor és cridat a files. Bé, ningú pot estranyar-se. El seu comportament no és ideal per un cambrer. D’acorda. En Cardafàstiga, el seu cap, té un parell de cosetes a dir. Quina defensa té en Víctor? La seva visió poètica? La seva personal idea de justícia? La seva bogeria?
És una tarda estranya al bar. L’Eloi i el Víctor, els dos cambrers de Baret Voltaire, ho perceben. La clientela té un comportament estrany. L’estrès que portem dins va sorgint poc a poc. La paraula i la comunicació canvien. Gounda posseeix el bar. La catarsi està servida.
