Una reflexió sobre el dilema que al llarg de tota la sèrie s’ha plantejat a Baret Voltaire. La hosteleria i la poesia. El deure i la sang. La confluència d’una obligació enfront el que et mou a la vida. Cruasandes enfront poemes. En Víctor resta a la platja. Després de les Olimpiades, què passarà? S’acaba o segueix. Hi haurà decisió? Hi haurà canvi? En qualsevol cas… tots els cruasandes van al mar.
Xarxa de poesia
Coproducció
