Un ou de closca verda » CAPÍTOL 39

Arxiu de la categoria ‘CAPÍTOL 39’

DESPEDIDA

dijous, gener 7th, 2010

Aquesta és la història dels nostres set amics
De com van fer un planeta entre mil embolics

Un camí ple d’obstacles i de insatisfaccions
També ple d’alegries i de grans il·lusions

Açò es tan de debó que tal vegada no ha passat
Conte contat, conte acabat
Açò es tan de debó que tal vegada no ha passat
Conte contat, conte acabat

Posted in CAPÍTOL 39 | 222 comentaris »

També pots veure els capítols d'UN OU DE CLOSCA VERDA en aquest bloc diariament.
QUI FA QUÈ?
- Qui fa aquest bloc?
- Qui fa la microsèrie?
ELS CAPÍTOLS
- CAPÍTOL 1
- CAPÍTOL 10
- CAPÍTOL 11
- CAPÍTOL 12
- CAPÍTOL 13
- CAPÍTOL 14
- CAPÍTOL 15
- CAPÍTOL 16
- CAPÍTOL 17
- CAPÍTOL 18
- CAPÍTOL 19
- CAPÍTOL 2
- CAPÍTOL 20
- CAPÍTOL 21
- CAPÍTOL 22
- CAPÍTOL 23
- CAPÍTOL 24
- CAPÍTOL 25
- CAPÍTOL 26
- CAPÍTOL 27
- CAPÍTOL 28
- CAPÍTOL 29
- CAPÍTOL 3
- CAPÍTOL 30
- CAPÍTOL 31
- CAPÍTOL 32
- CAPÍTOL 33
- CAPÍTOL 34
- capítol 35
- CAPÍTOL 36
- capítol 37
- CAPÍTOL 38
- CAPÍTOL 39
- CAPITOL 4
- CAPÍTOL 5
- CAPÍTOL 6
- CAPÍTOL 7
- CAPÍTOL 8
- CAPÍTOL 9
- General
ENTRADES RECENTS
COMENTARIS RECENTS
ELS PRIMERS ÉSSERS

ORNITORINC: L'ornitorinc és alhora rèptil i mamífer; té pèl, posa ous i alleta les seves criatures. Té bec d'ànec, cua de castor i urpes de llúdria. Té un únic orifici digestiu i urogenital; menja plantes, cucs i capgrossos i s'oculta en túnels i coves. És un animal plàcid, però perillós. El seu bec conté un verí capaç de matar un gat d'un sol cop. Té una fam voraç i és capaç de menjar, d'una vegada, l'equivalent al seu propi pes. És el més rar del grup i li costa assumir-ho. És un personatge malcarat i gemegaire que no està disposat a convertir-se en el marginat. Veu la vida amb més matisos i tem l'avorriment.

ESCARABAT PILOTER: L'escarabat piloter s'alimenta d'excrements. Té un olfacte extremadament fi que li permet distingir a molta distància diferents classes de femta. Cada any, l'escarabat piloter enterra 1,5 tones d'excrements. Arrossega la desfeta fins al seu niu, formant una bola que sovint supera la seva pròpia grandària. És treballador, molt actiu i complidor. No entén la vida sense normes i sense disciplina. Li encanta romandre prop del camell, perquè els seus excrements són els més grans i aprofitables. Està convençut que les coses es poden rendibilitzar força més del que s'acaba fent i odia que es malgastin matèries.

VOLTOR: El voltor s'alimenta de carn morta i, només en cas de tenir molta fam i escassetat d'aliment, és capaç de matar. Aprofita allò que ningú no vol i espera el traspàs dels moribunds, tot sobrevolant-los. Tenir-lo a prop és un mal auguri. Vol aparentar ser un animal solitari i misteriós, cínic i pervers, amb el punt de malícia que un grup d'animals en plena creació del món necessita... però, en realitat, és massa jove per a tanta complexitat i acaba comportant-se com un espècie de psedomacarra indecís.

PEIX ABISSAL: El peix abissal ha de viure a més de 1000 metres de profunditat, però encara no ho sap. Del seu front, sobresurt un petit fanalet que emana llum. És molt sensible a la calor i a la llum del sol. Li agrada la foscor. El peix abissal creix molt lentament i això fa que el seu metabolisme sigui lent. És un personatge força paranoic, insegur i ploramiques. Sempre vol viure amagat. Sent predilecció per la medusa, encara que no acabi d'entendre-la. En realitat, voldria ser com ella.

MEDUSA: De cos gelatinós, la medusa es caracteritza per la seva mobilitat i variabilitat. Es mou per contracció rítmica, com si estigués en contínua propulsió. Es tracta d'un personatge excèntric, amb continus canvis d'humor, voluble d'acord amb la seva pròpia essència. Alhora, és força transparent. Sempre saps com se sent i què necessita. El seu principal problema és la deshidratació. Sense conèixer-ne la raó, sempre sent que s'ofega, que s'asseca. Té problemes de relació amb els altres per la seva mania de donar descàrregues elèctriques a qui se li acosti.

TORTUGA: La tortuga és l'animal més vell. Amb la seva pell dura com el cuir i la seva closca, és capaç de plantar cara a les adversitats des d'una postura molt còmoda. Dintre del grup, la tortuga és l'única que aporta llum i que sap una mica més: què hi fa ella i els seus companys. Proposa endevinalles a la resta d'animals per estimular-los a crear el món. El seu gran problema és la son. A la tortuga, li agrada molt dormir; tant, que sovint no és capaç d'acabar ni una frase. I, si, a això, hi afegim la torticoli, el problema s'agreuja...

CAMELL: El camell és el més tranquil del grup. Aviat destacarà, entre els seus companys, per la seva indecisió i per una nul·la capacitat de comandar. Necessita que li marquin les pautes i que li diguin què ha de fer en tot moment. Mai no imposa la seva visió de les coses, encara que la tingui; i l'únic que fa és acotar el cap i complir. El seu gep, malgrat que ell encara no ho sàpiga, l'ajudarà a viure sense beure durant dies.
RSS

Arxiu de la categoria ‘CAPÍTOL 39’

DESPEDIDA

QUI FA QUÈ?

ELS CAPÍTOLS

ENTRADES RECENTS

COMENTARIS RECENTS

ELS PRIMERS ÉSSERS

RSS