Les actuacions del Consorci de Comunicació Local per donar més veu a les emissores municipals i ajudar-les a progressar
Text: Isabel Pérez
Només entrar per la porta, veu sortir disparada una redactora, que li comenta que han trucat de la policia per informar-los que hi ha hagut unaccident i que marxa per esbrinar què ha passat. Avança pel passadís i a la petita sala de reunions l’esperen dues dones que volen proposar-li un programa sobre colles sardanistes.
Entra d’una revolada al despatx i troba sobre la taula una nota que li comunica que el tècnic de la tarda s’ha posat malalt. “L’hauré de cobrir jo mateix”- es diu. Són les nou del matí, el telèfon comença a treure fum i ja té una colla llarga de correus electrònics per obrir. “Avui serà un dia llarg” -pensa, per a continuació reblar-: “Res fora de l’habitual”. El protagonista d’aquesta escena fictícia és el director d’una emissora municipal, una figura que combat diàriament l’escassetat de recursos amb imaginació i amb un gran sentit de la polivalència, virtuts que també practiquen la resta de companys del seu modest equip.
Tot i les distàncies que separen les diverses realitats de les ràdios municipals, heterogènies en capacitat, funcionament i estructura organitzativa, aquest retall inventat de quotidianitat il·lustra un fet generalitzable a totes elles: una dinàmica de treball molt absorbent i una sensació, sovint frustrant, que no s’arriba a tot.
Junts per afrontar reptes col·lectius
A dia d’avui, a més, les emissores municipals s’enfronten a un escenari de múltiples reptes, el més temut dels quals és l’econòmic, atenent la magnitud de la crisi. Però també n’hi ha d’ordre jurídic (l’adaptació a la llei catalana i estatal, respectivament, de Comunicació Audiovisual) i tecnològic (la incorporació de nous canals de distribució de continguts i la presència a les xarxes socials). Cal atendre, doncs, aquestes necessitats i alhora continuar treballant per oferir una programació de proximitat de qualitat i dinamitzar la participació ciutadana, dues de les principals obligacions que la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya recull en referència al servei públic que han de prestar les emissores municipals. Sembla evident que l’esforç individual i aïllat de les emissores, per més voluntarista que sigui, no pot assegurar l’assoliment de les fites plantejades. La solució passa necessàriament per cooperar i mancomunar esforços entre les emissores però també entre elles i un altre ens públic amb prou capacitat per abastir-les de les eines necessàries i dotar-les de la visibilitat que es mereixen: el Consorci de Comunicació Local (CCL). Un organisme fundat el 1994 per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’EMUC (Emissores Municipals de Catalunya), l’organització històrica que agrupa les ràdios públiques locals. A banda de les entitats fundadores, actualment també formen part del CCL 137 ajuntaments. Tots els integrants del Consorci poden participar en la presa de decisions en el consell general, una reunió que es convoca com a mínim dos cops l’any.
El Consorci opera a través d’una societat instrumental, l’Agència de Comunicació Local (ACL), l’activitat de la qual s’adreça a dos tipus de destinataris: els oients i les emissores.
Per als primers, produeix dues línies de programació: COMRàdio, de tipus generalista, que es pot escoltar per Freqüència Modulada (FM) i per internet (www.comradio.com); i Latincom, una programació concebuda com a eina d’integració de persones nouvingudes, que s’emet per Ona Mitjana (882) i també per internet (www.latincomradio.com).
A les emissores, l’ACL els proporciona continguts amb què poder complementar i enriquir les seves graelles. N’hi ha de dos tipus: sincrònics (simultanis a la radiodifusió) i asincrònics (per ser emesos en el moment que es vulgui). En la primera categoria s’engloba la programació de COMRàdio, que es distribueix a les emissores via satèl·lit, mentre que els continguts asincrònics s’ofereixen a través d’una plataforma digital, la Sindicada, en marxa des de fa poc més d’un any. A banda dels continguts, l’ACL presta un conjunt de serveis a les ràdios consorciades: formació (l’Aula de COMRàdio) i assessorament jurídic, tècnic i lin güístic. Fruit, precisament, de la necessitat de les emissores de disposar d’un llibre d’estil, la COM va editar l’any passat, amb la col·laboració d’aquestes, un manual de llengua que ha permès unificar criteris i presentar un model lingüístic compartit que garanteix la qualitat exigible en aquest terreny a un mitjà públic. L’accés a tots aquests serveis subministrats per l’A
CL és gratuït i no exigeix contrapartides: “Ni passar uns mínims de programació, ni emetre determinats espais… les emissores no estan obligades a res, més enllà del compliment de certs principis bàsics, com el respecte a la llei de propietat intel·lectual”, confirma el gerent del CCL, Miquel Bonastre, en descriure la relació que contrauen les emissores.
El CCL: proximitat i utilitat
Fa tres anys, el Consorci va voler revisar en profunditat la seva missió de servei als municipis amb l’objectiu d’esdevenir un autèntic altaveu de la realitat local i alhora oferir un suport al màxim d’útil i eficaç a les emissores.
És per això que va obrir una via de diàleg permanent amb les ràdios municipals , basada en trobades presencials en diferents punts de Catalunya, per escoltar les seves opinions, així com les seves demandes. Per sistematitzar aquesta actuació, el CCL va encarregar un estudi a la consultora de comunicació Ecos, dirigit per la periodista Sílvia Cóppulo, per avaluar la situació de les ràdios consorciades i la seva relació amb COMRàdio. El treball, que va recollir les impressions de 30 ràdios municipals de perfil divers d’arreu del territori, va constatar que la majoria d’elles, si bé reconeixien el paper de lideratge de la COM, l’instaven a construir un model de relació més obert i participatiu, de col·laboració recíproca. Com a peticions concretes, les emissores demanaven formació i també la provisió de continguts asincrònics per complementar determinades franges de les seves graelles, tot aprofitant el grau d’autonomia que havien aconseguit amb la informatització dels equips tècnics.
Les emissores, més presents que mai en els informatius L’ACL va entomar aquests encàrrecs i al llarg d’aquests tres anys ha introduït canvis substancials en la seva filosofia d’acció, amb la ferma voluntat que el sentit de proximitat traspassi a fons la programació de COMRàdio. En el terreny dels informatius, s’ha incorporat de manera sistemàtica la veu de les emissores municipals en el relat de l’actualitat, amb l’objectiu de construir una visió de la realitat “de baix a dalt”, en paraules del director d’Informatius, Òscar Ramos. “Com més lluny vius de Barcelona, més descontent estàs del tractament informatiu dels mitjans generalistes, que només recorren al teu municipi quan hi ha una desgrà- cia o a l’hora de reproduir certs tòpics sobre el territori”, es lamenta la directora de Ràdio Tortosa, Núria Mora.
Ràdio Salt
Posar en antena la informació elaborada per les municipals trenca, justament, l’òptica barcelonina amb què la majoria de mitjans generalistes aborden l’actualitat, i demostra que a tot arreu passen fets interessants. “Per què no podem explicar la diada de Sant Jordi, l’inici del curs escolar o la vaga de funcionaris des de l’Hopitalet, Mataró o Berga? Nosaltres ho fem i penso que estem aportant una informació alternativa, fresca i menys contaminada”, assenyala Ramos. Des de Ràdio Vilafranca, el seu director, Josep Alsina, destaca en aquest sentit la principal garantia de les notícies de proximitat: la fiabilitat. “Coneixem el territori i la seva gent, i això ens permet aportar matisos i ser més precisos”, observa. “El que estem dibuixant és, en definitiva, una visió més plural de Catalunya, a partir de sumar el testimoni informatiu de la xarxa d’emissores”, remarca el director general de l’ACL, Francesc Triola.
Els serveis informatius de la COM mantenen oberta una comunicació constant amb les emissores. Però més enllà de la coordinació diària, un cop l’any les dues parts es troben a l’Infolocal, una jornada de treball en què s’avalua la feina del dia a dia, es proposen solucions de millora i s’anuncien les novetats de cara a la propera temporada. Va ser en el marc d’aquesta trobada quan, fa dos anys, la COM va decidir posar en antena, després de l’informatiu general, un informatiu específic (Notícies en xarxa) amb les notícies elaborades per les emissores. A l’edició d’enguany de l’Infolocal, celebrada el passat mes de juny a Igualada, es va anunciar la voluntat, a partir d’aquest setembre, de donar major visibilitat a les informacions locals, integrant-les a l’informatiu general, al costat i amb una presència equivalent a la de notícies d’altres àmbits. Una decisió que Ramos argumenta amb aquest símil: “Jo comparo la informació local amb l’energia alternativa, en el sentit que tots dos elements són consumits actualment per un públic molt concret. Però si col·loquem aquestes notícies en un aparador més ampli, estem fent un pas perquè el seu consum sigui més global”.
També els esports s’imbuiran de proximitat a partir d’aquesta temporada. Així, les emissores d’aquells municipis que destaquin per la pràctica d’algun esport seran les encarregades de seguir aquella disciplina, dins i fora de la localitat, a través de COMRàdio. Actualment, un seixantena de ràdios municipals consorciades participen activament en els informatius de la COM, un fet que en conjunt es concreta amb l’enviament de 380 cròniques mensuals. En esports, n’hi ha una vintena de molt implicades, que proporcionen gairebé 90 cròniques al mes. “Les emissores ens fan la corresponsalia en tant que les seves possibilitats els ho permeten. En general estem molt satisfets amb el nivell de resposta,que ha crescut exponencialment des de fa tres anys. La tecnologia també hi ha ajudat. Abans, l’enviament d’una crònica requeria un tècnic i un redactor a banda i banda. Tot això s’ha simplificat”, explica Ramos. Per a la majoria de ràdios que emeten butlletins de notícies passar cròniques a la COM no els suposa gaire feina afegida: “Potser a vegades has d’escurçar la peça i donarli un aire més general, però de moment ho anem compaginant bé”, sosté la directora de Ràdio Seu, Marta Pujantell.
Des del Prat Ràdio, el director, Òscar Sánchez, valora positivament l’aposta de COMRàdio per situar la informació local en el primer pla de l’actualitat: “És una manera d’arribar a un públic potencial més ampli”, comenta. Al responsable d’aquesta emissora el satisfà especialment el servei de cobertures informatives que la
El Prat Ràdio
COM ofereix a les emissores: “La nostra estructura no ens permet desplaçar-nos, per exemple, a la Generalitat o al Parlament si hi va l’alcalde del Prat. Que aquest seguiment ens el faci un redactor de la COM ens assegura donar una informació que, d’altra manera, seria impossible”.
La proximitat traspassa la resta de continguts
Des del punt de vista formal, la programació de COMRàdio està específicament pensada per a les connexions i desconnexions via satèl·lit que puguin fer les emissores. La graella, doncs, preveu espais perquè aquestes puguin emetre la seva publicitat, els seus butlletins, etcètera. Des de la perspectiva dels continguts, en els darrers tres anys s’han pres una sèrie de decisions perquè la graella traspuï proximitat. Una d’elles ha estat la descentralització de la producció, és a dir, l’emissió de programes fets en directe des d’emissores municipals. Això significa que la capçalera de COMRàdio es trasllada a aquestes emissores quan llancen per antena el programa per a tot Catalunya.
Exemples d’aquesta aposta són el programa despertador Com llevar-se?, que des de fa tres temporades s’emet des de Mataró Ràdio; el programa Jazz Club des de Ràdio Municipal de Terrassa; o el programa de participació Quedem a la ràdio, coproduït per Ràdio Vilafranca i Calafell Ràdio, entre d’altres.
“Aquests espais aconsegueixen, amb el to i la manera de fer, apropar els oients a la vida d’aquests municipis”, apunta la directora de Continguts de l’ACL, Núria de José. Aquesta experiència, d’altra banda, vol contribuir a prestigiar les produccions locals, sovint considerades de segona categoria. “Encara hi ha gent que es pregunta: vols dir que tindrà interès un programa fet des de Sant Celoni per a tot Catalunya? És clar que sí si està ben fet. Les persones tenim interessos comuns que van més enllà de les distàncies físiques. És això el que hem de posar en valor”, argumenta Francesc Triola.
El fet de col·locar a la graella un programa produït per una emissora municipal al costat d’un altre fet per una ràdio generalista com COMRàdio trenca una llança en favor d’aquest missatge. “Per a nosaltres és un orgull”, expressa des de Vilafranca Josep Alsina en referència a la difusió més àmplia que estan assolint els programes d’aquesta emissora. A dia d’avui, els continguts produïts per les municipals constitueixen el 20% de la graella de la COM. També Latincom s’ha obert a continguts produïts per les emissores, entroncant amb la tradició de les ràdios locals, que van ser les primeres a oferir espais per a la integració de nouvinguts. Actualment s’emeten per Latincom Un canto de amistad, de Ràdio Sant Boi; Canto popular latinoamericano, de Ràdio Castelldefels; Guantanamera, de Ràdio Barberà; i Picadillo, de Ràdio Ciutat de Badalona.
D’altra banda, l’estudi avaluador de les emissores va constatar una oposició majoritària a què la programació de COMRàdio pivotés sobre “estrelles mediàtiques”. En aquest sentit, li demanaven que prioritzés els continguts per damunt de la popularitat dels comunicadors És per això que es va optar per potenciar els professionals de la casa. “És una aposta arriscada perquè la ràdio generalista del nostre país es basa en grans estrelles, i de fet, el mateix sistema de medició d’audiències reforça laidentificació d’un nom amb un producte. Però és la nostra aposta i la defensem, en primer lloc perquè la COM compta amb excel·lents professionals”, explica De José. Sobre els resultats d’aquesta aposta, respon: “La ràdio és extraordinàriament lenta i cal analitzar els resultats a llarg termini. El nostre model ara s’ha estabilitzat i n’hem d’anar observant el creixement”.
La Sindicada: compartir per optimitzar
La distribució de la programació sincrònica de COMRàdio a través del satèl·lit segueix sent molt útil a les emissores, sobretot per connectar amb els butlletins i els programes informatius, uns tipus de continguts que sovint no poden produir amb els recursos de què disposen. Ràdio Puig-reig, per exemple, és una emissora que pels seus recursos concentra l’activitat de dissabte a dilluns i connecta via satèl·lit amb la COM per cobrir els buits de la graella. El director de l’emissora, Josep Genescà, ho justifica així: “És la manera de poder oferir programes de qualitat en franges en les quals ens veuríem obligats a repetir contínuament els nostres espais o tirar de música”.
És cert, però, que en els últims anys la informatització dels equips tècnics els ha donat molta més autonomia a l’hora de programar continguts ja enregistrats. El que els calia, doncs, era un banc de continguts asincrònics fets a la mida de les diferents necessitats de programació. Aquest és un dels motius que va dur la COM a dissenyar l’actual plataforma Sindicada. La seva concepció, però, no es reduïa a la provisió de continguts de la COM cap a les emissores, sinó que es va voler posar en valor la capacitat d’intercanviar continguts entre elles. I encara es va anar més enllà. Així, aquesta eina, a banda permetre la compartició de continguts, també possibilita l’intercanvi d’informació i coneixements.
La Sindicada ofereix actualment 90 productes de diferents tipologies: programes de COMRàdio que es posen a disposició de les emissores perquè els emetin quan vulguin; programes aportats per les mateixes emissores; i espais que l’Agència de Comunicació Local dissenya i produeix únicament per a la Sindicada i que, per tant, no s’emeten ni per COMRàdio ni per Latincom. Els productes d’aquest últim apartat responen necessitats de programació específiques exposades per les emissores. La majoria són càpsules d’entre 2 i 15 minuts de temàtica molt diversa: noves tecnologies, cinema, agendes culturals, espais musicals de diferents gèneres, biografies… i un llarg etcètera.
A dia d’avui, una cinquantena de ràdios consorciades utilitzen la Sindicada, que registra una mitjana de més de 500 descàrregues setmanals. Entre les emissores que l’utilitzen, n’hi ha 19 que aporten continguts. “Donem moltes facilitats perquèaportin programes ja que, de fet, qui els ha de triar és l’emissora que vol programar. Només els demanem que els programes estiguin nets de publicitat, que els continguts tinguin vigència més enllà del municipi on s’emeten i que identifiquin que és una producció que es distribueix en xarxa”, explica De José. La Sindicada és una eina d’extraordinària utilitat, per exemple, a Ràdio Vitamènia, l’emissora municipal de Santa Maria de Palautordera. El director, Àngel Sala, és l’única persona en plantilla. “Entre la feina que faig jo i la de la quinzena de col·laboradors que té la ràdio, déu n’hi do el que tirem endavant. Però hi ha espais concrets de la graella que no podem cobrir de cap de les maneres pel temps i la dedicació que impliquen. A la Sindicada trobo espais que puc combinar amb allò que fem, i el resultat és força digne”, afirma Sala. De la seva banda, Rut Anglès, redactora de Ràdio Cunit, explica que utilitzen espais de la Sindicada per a seccions específiques del seu magazín. Aquesta emissora, a més, aporta tres programes a la plataforma: l’espai musical Somos latinos, el d’història Altre temps, altra gent i el d’entreteniment Costa fleming.
L’experiència d’intercanvi a través de la Sindicada també s’ha obert a d’altres municipals emissores municipals d’Espanya. Així ho recull un conveni signat recentment entre el CCL i EMUGA (Emissores Municipals Gallegues), EMA (Emissores Municipals
Ràdio Seu
Andaluses), la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i Ona Mallorca. Fruit d’aquest acord, Aldaia Ràdio, emissora que forma part de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, emet, sota el nom de L’oratge, cròniques de previsió meteorològica produïdes per l’Agència de Comunicació Local.
La contribució de la Sindicada és ja reconeguda en diferents àmbits, com l’acadè- mic. Maria Gutiérrez, professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB i una de les autoresde l’Informe sobre la Ràdio a Catalunya (2008), considera que es tracta d’un “projecte d’intercanvi molt interessant, ja que ajuda les emissores a donar a conèixer els seus productes”. Altres reconeixements s’han concretat en premis. Així, la Sindicada ha estat guardonada enguany amb el Premi B Digital a la Innovació Digital i amb una menció de qualitat en les dues últimes edicions dels premis RAC.
El proper repte de la Sindicada és aprofundir en l’intercanvi de coneixements per poder-la convertir en la xarxa social especialitzada de la ràdio municipal.
L’Aula de COMRàdio: espai de formació i relació
Un dels serveis de l’ACL més ben valorats per les emissores és la formació a través de l’Aula de COMRàdio, que dirigeix el periodista i exdirector de l’emissora Enric Sopena. “La idea és aportar coneixement que els professionals d’aquests mitjans puguin traslladar a la seva feina diària”, explica la directora d’Acció Local de l’ACL, Vicky Gómez. L’Aula s’estructura en cicles de sessions quinzenals, de tres hores de durada, adreçats als diferents perfils professionals d’una emissora: directors, redactors, productors, tècnics, creatius i publicistes. Les sessions són impartides per experts, i generalment combinen una part teòrica amb una de pràctica, que també inclou l’intercanvi d’experiències.
Fins ara s’han celebrat els cicles dirigits a directors, d’una banda, i redactors i productors, d’una altra. La gestió de recursos humans i del voluntariat; la regulació de continguts i drets d’autor; les habilitats directives; i l’afectació de Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya a les emissores municipals han estat qüestions tractades en les classes per a directors. El temari per a redactors i productors ha comprès diferents tipus de tècniques, relacionades amb la respiració i la locució, la recerca de fonts d’informació, l’aprofitament dels continguts radiofònics perquè tinguin una sortida multimèdia i l’edició amb eines free.
Ramon Teixine, director d’EMUN FM, el projecte radiofònic que agrupa set emissores municipals lleidatanes (Alguaire, Almenar, Corbines, Rosselló, Albesa i Torrefarrera), considera que el temari és molt encertat: “Respon de manera molt específica a les nostres necessitats”, i afegeix que l’equip d’EMUN FM ha assistit a quasi totes les sessions. “El primer cicle érem 30 persones, però en el segon ja hem superat les 40. Crec que la percepció de l’Aula com una eina útil s’està estenent entre les emissores”. I és que més enllà de l’aspecte formatiu, l’Aula ha esdevingut un punt de trobada i relació entre companys de diferents ràdios. “Compartim inquietuds però també solucions a problemes que poden ser comuns. Tot plegat t’ajuda molt, perquè veus que no estàs sol en aquest món tan absorbent de la rà- dio local”, reflexiona des de Tortosa Núria Mora. Fruit d’una d’aquestes trobades, perexemple, un equip de Ràdio Tortosa ha visitat Ràdio Arenys i uns i altres han intercanviat experiències.
Més relació, més implicació
La vocació de servei a les emissores és transversal a tota l’estructura de l’ACL (Acció Local, Informatius, Continguts…) i ara mateix les dues parts mantenen una relació confiada, fluïda i operativa. “El tracte és molt més àgil i proper”, admet Jofre Ferrer, director de Ràdio Salt. Les trobades presencials en diferents punts del territori que s’han celebrat en els darrers tres anys per explicar noves actuacions, però també per plantejar i resoldre problemes, han estat clau per obrir ponts de diàleg. “Actualment hi ha 40 emissores d’arreu de Catalunya molt compromeses. Com més sòlid és el nostre projecte i més l’han entès, més necessitat tenen de consultar i proposar”, argumenta Vicky Gómez. En l’últim any i mig, el Consorci de Comunicació Local ha passat d’acollir 105 ajuntaments a 137 “però més important que això és que s’ha revitalitzat la relació amb molts dels socis”. En el terreny pràctic això s’ha traduït, per exemple, en què força emissores ja proposen programes propis per ser emesos a COMRàdio: “Ja van identificant quin material poden exportar més enllà del seu municipi, i això ho valoro molt, ja que van adonant-se que la seva producció pot anar més enllà”, recalca Núria de José.
El periodista Enric Frigola, secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes, considera que el moment actual del projecte de la xarxa d’emissores de COMRàdio demostra l’existència “d’un nou model de ràdio pública local, on les emissores no només connecten amb una programació, sinó que hi participen de debò. Una experiència d’aquest tipus, amb aquest grau de professionalitat, no s’ha vist mai a Espanya i mereix un suport públic incondicional”. Des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Dolors Comas, consellera d’operadors, es refereix al paper del CCL en aquests termes: “Segur que és un element de consolidació de les emissores municipals. Si serveix per a l’intercanvi de programes entre emissores, responent a un esforç cooperatiu, i assegura la personalitat de cadascuna d’elles, segur que és positiu”.
L’abast de la crisi econòmica actual fa del tot necessària la unió d’esforços i l’optimització de recursos a tots els nivells. El director de l’Observatori de la Ràdio i degà del Col·legi de Periodistes, Josep M. Martí, assenyala en aquest sentit que “el paper del Consorci és fonamental per superar el moment de crisi que vivim”. Les actuacions d’aquest ens, doncs, cobren ara més sentit que mai.
