Marc Melillas Director General de la Xarxa Audiovisual Local
MARC MELILLAS. – Els tancaments de les televisions públiques de L’Hospitalet, de Blanes i la televisió privada de l’Alt Empordà, Canal Nord, són una mala notícia per al sector audiovisual i un empobriment de l’espai comunicatiu català. En aquests casos, de ben segur que els seus responsables polítics, tècnics i empresarials han explorat totes les possibilitats abans de prendre una decisió tan difícil com la de tancar una finestra que reflecteix la realitat i l’activitat dels seus respectius territoris, contribuint a la seva dinamització social, econòmica i cultural. Però d’altres tancaments recentment anunciats com el del segon canal públic del Maresme (m2tv) amb seu a Calella per deixar una única televisió pública a la comarca del Maresme i la recent aliança de la TV de Cambrils amb TAC12 suposen els primers passos per a la racionalització del mapa de la Televisió Digital Terrestre (TDT).
És evident que el procés de planificació i implementació de la TDT es va fer en plena bombolla econòmica. Només així podem entendre que es planifiquessin 96 canals a tot Catalunya. I el més il·lustratiu és que hi va haver tantes iniciatives privades, a banda de les públiques, que algunes, fins i tot, van quedar fora. D’aquesta manera, primer els organismes legisladors i després els reguladors van atendre i satisfer a bona part de les demandes del moment. Aquest miratge es va trencar amb els inicis de la crisi econòmica i la situació actual pateix ara les mateixes patologies de les d’altres sectors.
El més inquietant en aquests moments és que, seguint la llei del pèndol, de la mateixa manera que vàrem caure en el parany de crear televisions quasi de forma indiscriminada, ara caiguem en la temptació de tancar-les sense cap anàlisi prèvia. No hi ha res pitjor que funcionar per mimetisme. Les receptes no són les mateixes a tot arreu, llevat que interpretem únicament els mitjans de comunicació com una despesa prescindible. I aquí rau l’error. Entendre la comunicació local com una despesa en comptes de fer-ho com una inversió. Una inversió social que permet vertebrar i potenciar les nostres realitats socials, culturals, empresarials i esportives, entre d’altres, que participa en l’elaboració diària del llegat històric del nostre present i que enriqueix la nostra comunitat.
Els projectes que s’han mostrat més sòlids no solament enfront la crisi econòmica, sinó davant l’adequació al nou entorn de la TDT són les televisions locals amb un fort arrelament en l’etapa de la televisió local analògica. Una televisió que ha crescut en la majoria dels casos de la mà d’una jove democràcia i que ha après a treballar amb lògiques de costos molt ajustats tant en l’àmbit públic com en el privat. Moltes d’aquestes televisions tenen un cost mig per ciutadà d’entre els 2 i els 6 euros l’any. Una televisió que ha estat i continua sent cantera i banc de proves de nous valors i iniciatives professionals sectorials. Una televisió sòlida en continguts, sostenible estructuralment i amb capacitat competitiva gràcies a la implementació de contrastades estratègies de cooperació i col·laboració amb la Xarxa de Televisions Locals. No obstant aquest indicis, però, la superposició de diferents crisis, la sectorial i general, pot posar en perill diverses dècades de construcció d’una altra manera d’entendre el servei públic de proximitat que ha creat un panorama comunicacional únic a Europa i que ja forma part del nostre patrimoni cultural i social.
Efectivament, la situació no és fàcil. Estem immersos en ple canvi de paradigma de la comunicació, provocat bàsicament per la digitalització, Internet i l’electrònica de consum que ha generalitzat les capacitats de producció i de distribució, permetent múltiples formes d’explotació globals i personalitzades i, a més, ha obert noves vies directes de diàleg amb els ciutadans que no hem de desaprofitar. Ara ja no només es generen continguts per a ser transmesos per televisió. Qualsevol vídeo ha d’estar disponible, a més, per mòbil, tauletes, televisió per IP o televisió connectada, per citar-ne alguns. S’ha de poder veure arreu i en qualsevol moment i els ciutadans han de poder comentar-ho i compartir-ho. Però per a que això sigui possible, la xarxa de banda ampla ha d’arribar en bones condicions a tot el territori. Segurament aquest és un punt determinant i que caldrà apostar estratègicament en els propers anys pel desenvolupament del nostre país i que condicionarà, segurament, la vida de la TDT.
Tots aquests canvis afecten els models de negoci tradicionals i fan trontollar la cadena de valor dels mitjans convencionals. Però lluny de caure en el desànim, hauríem de veure l’oportunitat de redefinir el nostre sistema audiovisual per fer-lo més fort, dinàmic, eficient i sostenible. Els múltiples centres de producció existents a tot Catalunya són un actiu que no podem desaprofitar; i la seva experiència un patrimoni que no podem perdre. Per aquesta raó, cal iniciar, amb certa urgència, una reestructuració sectorial per garantir la seva viabilitat, fet que implica modificacions legislatives que permetin una racionalització del mapa de la TDT i revisar les obligacions de cobertura tècnica per no ofegar els projectes amb despeses d’emissió poc rendibles; reconèixer formules de relació on la iniciativa pública i privada puguin garantir la viabilitat de la televisió de proximitat com a única opció possible; flexibilització dels compromisos de producció i rigor en els compliments de les obligacions contretes pels operadors per a preservar l’essència del concepte de proximitat; potenciar la col·laboració i eficiència entre els mitjans públics i, finalment, estimular la concentració de televisions per crear projectes empresarials forts, viables i menys dependents dels recursos públics.
En definitiva, cal cercar totes les complicitats possibles i conjugar les múltiples plataformes existents, evitant redundàncies estèrils que no aporten cap valor afegit. És temps de sumar i concentrar esforços a favor d’un sistema audiovisual local que ens enriqueix i ens diferencia. Només treballant conjuntament superarem aquesta crisi.
